Los principales bancos españoles han financiado el negocio de la militarización de fronteras
Un total de 44 instituciones financieras con sede en el Estado español, lideradas por Banco Santander y BBVA, han destinado entre 2020 y 2022 más de 14.308 millones de dólares a financiar a 12 empresas armamentistas que participan del negocio de la militarización de las fronteras y los estados del Mediterráneo
Los principales bancos españoles están financiando la guerra de fronteras en el Mediterráneo. Así lo concluye el último informe que publica el Centre Delàs d’Estudis per la Pau, coincidiendo con la celebración de la Junta General de Accionistas del BBVA en Bilbao, donde activistas de la campaña Banca Armada denunciarán estas prácticas en nombre de accionistas de la entidad que no las aprueban.
“Todo indica que sin su apoyo no se podrían llevar a cabo las acciones militares, de seguridad y control en la Frontera Sur, acciones que está ampliamente documentado que provocan la muerte de miles de personas año tras año. Los principales bancos españoles, sobre todo BBVA y Banco Santander, son corresponsables de una de las tragedias contemporáneas más flagrantes. Y en la medida en que seamos clientes de estos bancos, es muy probable que esto lo estén haciendo con nuestro dinero”, ha denunciado Gemma Amorós, investigadora del Centre Delàs y coautora del informe.
Un total de 44 instituciones financieras con sede en el Estado español, a través de 4.679 operaciones financieras, han destinado en entre 2020 y 2022 más de 14.308 millones de dólares a financiar a 12 empresas armamentistas que participan del negocio de la militarización de las fronteras y los estados del Mediterráneo. Lideran el ránking de bancos que más han financiado el complejo militar y de seguridad fronteriza el Banco Santander y BBVA, los dos grandes bancos que cotizan en el IBEX 35, con 4.985 y 4.752 millones de dólares respectivamente, que suman más del 68% del importe total de las operaciones realizadas por parte de la Banca Armada Española. Les siguen CaixaBank y Banco Sabadell con una financiación menor que alcanza los 182 millones y 95 millones, respectivamente.
Los más de 14.000 millones de financiación a la industria de la militarización de fronteras y de los países del Mediterráneo, se traducen en más de 6 mil millones en créditos y préstamos, 4 mil millones en acciones, casi 4 mil millones en operaciones de underwriting y 6 millones en compra directa de bonos de empresas armamentistas.
Además, el Banco Santander y BBVA no solamente lideran el ranking de la Banca Armada Española, sino que también aparecen entre las 100 instituciones financieras de todo el mundo que más vínculos han tenido con las empresas responsables de la militarización del Mediterráneo y sus fronteras.
Ránking de empresas financiadas por la Banca Armada Española (2020-2022)
El informe destaca entre las empresas financiadas, aquellas que han recibido contratos del Gobierno español para el mantenimiento de la militarización de espacios como el de la Frontera Sur, dónde reconocidas organizaciones han denunciado innumerables violaciones de derechos humanos ejercidas sobre las personas migrantes. La investigación señala a Eulen (209 millones de euros de financiación de la Banca Armada Española), Accenture (176 millones), Atos (140 millones) e Indra (más de 5 millones), que en total han recibido más de 500 millones de dólares. Todas ellas han obtenido múltiples contratos millonarios, por ejemplo, para la gestión de los Centros de Estancia Temporal para Inmigrantes (CETI), del desarrollo y mantenimiento del Sistema Integral de Vigilancia Exterior (SIVE), de la construcción y mantenimiento de los perímetros fronterizos de Ceuta y Melilla y del mantenimiento del recinto aduanero de Beni-Enzar en Melilla. Cabe destacar también el papel en la militarización de la Frontera Sud de la francesa Thales, productora de sistemas de vigilancia marítima para drones y desarrolladora de la vigilancia de fronteras para Eurosur, y que también ha sido financiada por BBVA y Banco Santander (219 y 465 millones respectivamente).
“Es fundamental dejar de ser clientes de bancos, aseguradoras y todo tipo de instituciones financieras que puedan estar respaldando a empresas que participen de todo este engranaje que alimenta la militarización y el militarismo de nuestras sociedades y fronteras, impactando en los derechos, vidas y cuerpos de las personas desplazadas y refugiadas. Ante ello, las entidades de la banca ética son la única alternativa”, concluye Edu Aragón, investigador del Centre Delàs y coautor de la publicación.
La campaña Banca Armada denuncia estas prácticas en las Juntas de Accionistas de los principales bancos españoles
La publicación del informe coincide con el inicio de la actividad de incidencia empresarial de la campaña Banca Armada en las Juntas de Accionistas de los principales bancos españoles que alimentan la industria militar y de seguridad fronteriza, durante este año 2023. La primera acción tendrá lugar el viernes 17 de marzo con motivo de la Junta General de Accionistas del BBVA, y le seguirán acciones coincidiendo con la Junta de Accionistas de Banco Sabadell (23 de marzo) y de CaixaBank y Banco Santander (31 de marzo).
La campaña Banca Armada está formada actualmente por nueve organizaciones -Centre Delàs d’Estudis per la Pau, SETEM, Justícia i Pau, l’Observatori del Deute en la Globalització, Finançament Ètic i Solidari -FETS-, Alternativa Antimilitarista – MOC, el Col·lectiu RETS, la Fundació Novessendes y la Fundación Finanzas Éticas-, que tienen como objetivo denunciar los vínculos de los bancos convencionales con la industria del armamento para sensibilizar la sociedad sobre la relación de estas prácticas financieras con las tragedias humanas y los conflictos internacionales.
Podéis descargar el resumen ejecutivo y el informe completo aquí.
En catalán:
Els principals bancs espanyols han finançat amb almenys 14.000 milions de dòlars el negoci de la militarització de fronteres
- Un total de 44 institucions financeres amb seu a l’Estat espanyol, liderades per Banco Santander i BBVA, han destinat entre el 2020 i el 2022 més de 14.308 milions de dòlars a finançar 12 empreses armamentistes que participen del negoci de la militarització de les fronteres i els estats del Mediterrani.
Barcelona, 17 de març de 2023. Els principals bancs espanyols estan finançant la guerra de fronteres a la Mediterrània. Així ho conclou el darrer informe que publica el Centre Delàs d’Estudis per la Pau, coincidint amb la celebració de la Junta General d’Accionistes del BBVA a Bilbao, on activistes de la campanya Banca Armada denunciaran aquestes pràctiques en nom d’accionistes de l’entitat que no les aproven.
“Tot indica que sense el seu suport no es podrien dur a terme les accions militars, de seguretat i control a la Frontera Sud, accions que està àmpliament documentat que provoquen la mort de milers de persones any rere any. Els principals bancs espanyols, sobretot BBVA i Banco Santander, són corresponsables d’una de les tragèdies contemporànies més flagrants. I en la mesura que siguem clients d’aquests bancs, és molt probable que això ho estiguin fent amb els nostres diners”, ha denunciat Gemma Amorós, investigadora del Centre Delàs i coautora de l’informe.
Un total de 44 institucions financeres amb seu a l’Estat espanyol, a través de 4.679 operacions financeres, han destinat entre el 2020 i el 2022 més de 14.308 milions de dòlars a finançar 12 empreses armamentistes que participen del negoci de la militarització de les fronteres i els estats de la Mediterrània. Lideren el rànquing de bancs que més han finançat el complex militar i de seguretat fronterera, el Banco Santander i BBVA, els dos grans bancs que cotitzen a l’IBEX-35, amb 4.985 i 4.752 milions de dòlars respectivament, que sumen més del 68% de l’import total de les operacions realitzades per part de la Banca Armada Espanyola. Els segueixen CaixaBank i Banc Sabadell amb un finançament menor que arriba als 182 milions i 95 milions, respectivament.
Els més de 14.000 milions de finançament a la indústria de la militarització de fronteres i dels països de la Mediterrània, es tradueixen en més de 6 mil milions en crèdits i préstecs, 4 mil milions en accions, gairebé 4 mil milions en operacions d’underwriting i 6 milions de compra directa de bons d’empreses armamentistes.
A més, Banco Santander i BBVA no només lideren el rànquing de la Banca Armada Espanyola, sinó que també apareixen entre les 100 institucions financeres de tot el món que més vincles han tingut amb les empreses responsables de la militarització de la Mediterrània i les seves fronteres.
Rànquing d’empreses finançades per la Banca Armada Espanyola (2020-2022)
L’informe destaca entre les empreses finançades, aquelles que han rebut contractes del Govern espanyol per al manteniment de la militarització d’espais com el de la Frontera Sud, on reconegudes organitzacions han denunciat innombrables violacions de drets humans exercides sobre les persones migrants. La investigació assenyala Eulen (209 milions d’euros de finançament de la Banca Armada Espanyola), Accenture (176 milions), Atos (140 milions) i Indra (més de 5 milions), que en total han rebut més de 500 milions de dòlars. Totes han obtingut múltiples contractes milionaris, per exemple, per a la gestió dels Centres d’Estada Temporal per a Immigrants (CETI), del desenvolupament i manteniment del Sistema Integral de Vigilancia Exterior (SIVE), de la construcció i manteniment dels perímetres fronterers de Ceuta i Melilla i del manteniment del recinte duaner de Beni-Enzar a Melilla. Cal destacar també el paper en la militarització de la Frontera Sud de la francesa Thales, productora de sistemes de vigilància marítima per a drons i desenvolupadora de la vigilància de fronteres per a Eurosur, i que també ha estat finançada per BBVA i Banco Santander (219 i 465 milions respectivament).
“És fonamental deixar de ser clients de bancs, asseguradores i tota mena d’institucions financeres que puguin estar recolzant empreses que participin de tot aquest engranatge que alimenta la militarització i el militarisme de les nostres societats i fronteres, impactant en els drets, vides i cossos de les persones desplaçades i refugiades. Davant això, les entitats de la banca ètica són la única alternativa”, conclou Edu Aragón, investigador del Centre Delàs i coautor de la publicació.
La campanya Banca Armada denuncia aquestes pràctiques a les Juntes d’Accionistes dels principals bancs espanyols
La publicació de l’informe coincideix amb l’inici de l’activitat d’incidència empresarial durant aquest any 2023 de la campanya Banca Armada a les Juntes d’Accionistes dels principals bancs espanyols que alimenten la indústria militar i de seguretat fronterera. La primera acció tindrà lloc el divendres 17 de març amb motiu de la Junta General d’Accionistes del BBVA, i hi seguiran accions coincidint amb la Junta d’Accionistes de Banc Sabadell (23 de març) i de CaixaBank i Banco Santander (31 de març).
La campanya Banca Armada està formada actualment per nou organitzacions -Centre Delàs d’Estudis per la Pau, SETEM, Justícia i Pau, l’Observatori del Deute a la Globalització, Finançament Ètic i Solidari -FETS-, Alternativa Antimilitarista – MOC, Col·lectiu RETS, la Fundació Novessendes i la Fundació Finances Ètiques-, que tenen com a objectiu denunciar els vincles dels bancs convencionals amb la indústria de l’armament per sensibilitzar la societat sobre la relació d’aquestes pràctiques financeres amb les tragèdies humanes i els conflictes internacionals.
- Podeu descarregar-vos el resum executiu i l’informe complet en castellà aquí.
